Cançó del núvol rosa
Color de rosa, un nuvolet
per la blavor del cel divaga
ara que el sol mor a pleret
i la claror s’apaga.
¿Per què rumbeges, nuvolet,
si no ets senyal de bona pluja
i tota flor llangueix de set
i en quietud s'enuja?
Ai nuvolet, ai nuvolet!
Si ara mon ull tan bell t'esguarda
prompte et fondràs —no sé l'indret—
mentre decau la tarda.
Així talment, oh nuvolet,
és la il·lusió d'ales de rosa,
que es va perdent, poc a poquet,
per qualsevulla cosa.
I fins l'Amor, oh nuvolet,
a tu també es retira:
quan nostra vida mor de set
passa l'Amor i ens mira.
I li diem, oh nuvolet:
—Sies senyal de pluja llarga!
Mes riu l’Amor de nostra set,
fuig, i la set s'allarga.
Mor la corranda... El nuvolet
on és, que enlloc mon ull l'esguarda?
El sol és post i un aire fred
diu l'agonia de la tarda.
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/126
Aquesta pàgina ha estat validada.
CANÇONS AL VENT (1914)
125
