Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/120

CANÇONS AL VENT (1914)

119

 

Tota la vida se me'n va en cançons...

En el matí primaveral tot canta:
la font sonora i els ocells tranquils,
i la donzella que de tot s'encanta
i es gauba tota dels seus quinze abrils:

—Sento una gran follia de cantar;
tota la vida se me'n va en cançons,
que aquesta és l'hora de gaudir i amar
i l'ànima és florida d'il·lusions.

»Tota la vida se me'n va en cançons
com l'aigua clara d’una font que canta,
i en el fluir de mes cançons, vibranta,
l'ànima hi és, transparentada al fons.

»Com l'aigua clara d'una font que canta,
del meus llavis, tot temps, brolla el cantar.
I el cantar ve de dins: de l'abundanta,
fresca deu del meu cor, alegre i sa.

»Dels meus llavis, tot temps, brolla el cantar;
mon cant és ple d'amor i d'alegria.
Com vol d'ocells en un etern volar,
volen les notes de la gorja mia.

»Mon cant és ple d'amor i d'alegria;
tota la vida se me'n va en cançons.
Si l'aigua del meu cant s'estronca un dia...
és que hauran mort les meves il·lusions!