Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat revisada.
PRÒLEG
9
 

traven a casa per via del seu pare, i amb el primer llibre que li va venir a les mans: Lo trovador català, d'Antoni Bori i Fontestà. En acabar els estudis amb els escolapis, comença a treballar portant la comptabilitat de diverses empreses de Sabadell, i també al Gremi de fabricants i posteriorment a la Cambra Oficial del Comerç i de la Indústria, de la qual, amb el temps, arribarà a ser secretari. Tot i treballar en feines tan poc creatives, el jove Arús continua formant-se, autodidàcticament. De les dues vocacions que el requerien, la literatura i les arts plàstiques, acaba imposant-se la primera, sobretot perquè li resultava més compatible amb la feina amb què s'havia de guanyar la vida. Als disset anys ja publica alguns poemes a la revista «Laletània», de Castellar. Molt aviat s’integra al Centre Català de Sabadell, on devia conèixer el que havia de ser el seu gran company i tutor literari, Joaquim Folguera. De la mà del malaguanyat Folguera, s’interessa per la poesia francesa, que l'havia de marcar profundament, i comença a exercitar l’ofici traduint-ne ne alguns poetes, generalment menors. L'any 1913, també amb Joaquim Folguera, entra al «Diari de Sabadell» —que arribarà a dirigir durant un temps—, on col·labora sovint sota el pseudònim «Perseu», i on comença a publicar alguna de les seves versions de poesia francesa. Així mateix, col·labora a la revista «Ars» i, quan Folguera s'integra a l’equip de López-Picó, també a «La Revista», on continua publicant poetes francesos traduïts. L’amistat amb Folguera devia ser decisiva, encara, en la integració d’Arús —que ja provenia d’un ambient catalanista— a l'ambiciós projecte civilitzador noucentista, al qual el poeta de Castellar es lliura de seguida amb entusiasme. L'any 1914, als vint-i-tres anys, Arús publica a Sabadell el seu primer llibre de poesia, Cançons al vent, que vindrà seguit molt aviat d'altres títols, a raó quasi d’un llibre l’any. El 1919, amb La nostra expansió literària, inicia la seva dedicació a l’assaig, que culminarà sis anys més tard amb les interessants Notes sobre creació poètica, tema en el qual continuarà insistint al llarg de la seva vida, amb resultats ben estimables. I el 1922, reuneix en un volum les seves nombroses versions d’André Chénier. S'havia produït ja en la poesia, l'assaig i la traducció poètica, els tres camps de dedicació literària de la seva carrera.