Aquesta pàgina ha estat validada.
EL VAS TRANSPARENT (1961)
83
En un regne més alt
I
Com un ull moribund es clou la tarda;
ineluctablement s'enfonsa el sol;
l'últim ocell espai enllà s'atarda;
on, en quin lloc reposarà del vol?
A passes lentes, vers la llar que guarda
reposament i amor, va el camperol.
I ve la nit, que és fosca i és basarda,
i resta el camp abandonat i sol.
Així ma vida va minvant; un las
desistiment de tot frena mon pas.
Penetrat de letal malenconia,
l'esma de viure gairebé he perdut
i, més que mai, el pensament m'acut
d'aquella nit que no coneix el dia.
