Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/82

EL VAS TRANSPARENT (1961)

81

 

Meditació nocturna

És alta nit i ara que els meus reposen,
ben encambrats, m'és avinent aquesta
solitud que m'invita al vagarívol
volar del pensament, orfe d'objecte,
al lent assaborir d'una lectura,
o al dolç plaer d'oir una melodia
per mi tot sol, avarament. 0, encara,
—quan en la pau propícia de l'hora
l'emoció poètica culmina—
al goig diví de congregar paraules
dins la clausura permanent dels versos.
O, com avui, a meditar que l'home
fóra més sol damunt la terra, sense
el record dels absents que en ell perdura
com el lligam de l'heura al tronc d'un arbre.
Ell cerca en el record la companyia,
quan tota altra li manca, i s'hi arrecera
per conversar amb aquells qui un dia foren
prop seu. I en ell mateix troba refugi.

Així, en ma llar pairal, jo fui un dia
l'únic vivent. Perdut en la buidesa
que m'oprimia amb invisibles urpes,
em va semblar més gran; i vaig sentir-m'hi
balder talment i d'una angoixa estranya
pres el meu cor sota la nit. Llavores,
quan l'espessa tenebra i el silenci
el meu llit circumdaven —dins la flonja
tebior agemolit— jo convocava
els meus penats: imatges protectores
dels avis i dels pares, que visqueren
sota aquest mateix sostre i descansaren
en aquests llits mateixos; i llurs ombres
semblava que em llevessin la paüra
que engendren, juntes, solitud i fosca.