Aquesta pàgina ha estat validada.
74
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
i, més avall —indici certer d'una masia—
un fumerol que munta lentament. És migdia.
Adéu, recer de pau! Adéu, plàcid boscatge
i tu, que estantolares mon cos, oh, pi salvatge!
En record d'aquesta hora consirosa, he collit
una garba d'espígol que perfuma mon pit.
I me'n torno, desfent la fressada sendera,
bosc avall, bosc avall, vers la llar que m'espera,
vers l'esposa i els fills —indeixable tresor—
i també vers els homes que menysprea mon cor.
