Aquesta pàgina ha estat revisada.
62
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
Avui encara, que els nous blats ja brullen
i el romaní floreix, i apar més pàl·lid
el groc de la mimosa... L'he collida,
ran mateix de camí, en aquella hora
intempestivament dolça i benigna
que tornava, tot sol, de la cacera...
Ara, en pomell damunt la meva taula,
presideix la naixença dels meus versos
com una bella, inesperada amiga,
com un ardu trofeu, com una imatge
de l’estrenuïtat, o com el símbol
d’aquest diví miracle amb què l’Eterna
Saviesa somreia a la natura,
atemperant els hivernals oratges.
Oh, quina estranya meravella, aquesta!
