Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
57
L'equívoc fresseig
He davallat fins al torrent
per un camí de fulles seques.
Si hi he sentit els gaigs cantar,
ara enlloc no els sé veure.
Tot d'una sento una remor
—deu ésser dintre la bardissa—.
Ja l'escopeta poso a punt
i afino bé l'oïda.
¿Serà una merla? ¿Un tord, potser,
puix que l'oliva ja madura?
Hi tiro un roc, però no n'ix
de cap ocell l'ala poruga.
I, alçant l'esguard —¿d'on deu venir
aquest fresseig?— m'adono
d'un alt pollanc que mou l'oreig,
tot groc de fulles que tremolen.
