Aquesta pàgina ha estat revisada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
457
Jo t'amo i no sé pas...
Francis Jammes (1868-1938)
I
Jo t'amo i no sé pas com et vol la meva ànima.
Ahir mes cames dolces i clares tremolaven,
llavors que jo corria i ma gorja tocares.
II
En mi la sang corria més fort, com una roda,
fins a ma gorja, en veure lluir dintre ta roba
aquests braços rodons i dolços com l'aurora.
I
Jo t'amo i no sé pas allò que jo voldria...
Voldria ajeure'm tota i així m'adormiria...
La genciana és blava i és negra dins l'ombria.
II
Jo t'amo. Deixa'm prendre't, oh amada, dins mon braç...
La pluja lluu al sol sobre els arbres llunyans.
Deixa que jo t'adormi i tu m'adormiràs.
I
Tinc por. T'amo i ma testa és tota arremorada
com el rusc del vell banc on les abelles canten
en portar-hi la mel dels raïms de les parres.
