Aquesta pàgina ha estat revisada.
450
APÈNDIX I: VERSIONS POÈTIQUES
I ell, mig confós, avança per entre les mirades:
amb timidesa, als llavis s'acosta el flabiol,
i, com si encara estés entre les cabres, sol,
ardidament, de sobte, ses galtes són inflades.
Veient tan sols l'Infant entre la gent que el volta,
els ulls brillants de joia, toca amb intens vigor,
posant en la complanta vibrant tot el fervor,
talment com si fos sol sota la immensa volta.
I tot el món l'escolta, meravelladament.
Els Reis, atents, escolten el cant que es magnifica;
i quan es fon dins l'aire la rústega musica
Jesús, obrint els braços, somriu divinament.
