Aquesta pàgina ha estat revisada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
433
Sopem: alça't, pastora,
i seu a vora meu.
El llum, que el flam arbora,
cremarà davant teu.
Tasta d'aquest formatge;
mes, tu no vols menjar!
¿La tempestat salvatge
t'ha fet afadigar?
Cal que ton cos reposi:
reposa en aquest llit;
prô, abans, deixa que et posi
al front un bes florit.
¿Per què enrogeix ta cara...?
La mare i jo, demà,
irem on és ton pare
per demanar ta mà.
