L'hospitalitat
Ja plou, ja plou, pastora;
apressa els moltons blancs;
anem vers ma demora
saltant entre barrancs.
¿No sents sobre el fullatge
l’aigua que cau, brunzent?
Escolta el fort oratge;
guaita el llampec fulgent.
¿No sents la gran tronada
que udola i va venint?
Pren un abric, amada,
i vine: vés seguint.
Ja veig nostra cabana...
¿No veus ara venir
la mare i la germana
que van l’estable a obrir?
Molt bona nit, la mare;
germana, bona nit.
Porto una nova cara
prop vostre, aquesta nit.
Vés a eixugar-te, aimia,
vora d'aquells tions;
fes-li tu companyia
i entreu, petits moltons.
Cuideu-lo bé, la mare,
el seu ramat, tan bell;
feu un bon jaç, encara,
a aquest petit anyell.
Molt bé: tornem prop d’ella.
Pastora; doncs, com va?
Mare, mireu que és bella
així, sense abrigar.
