Oda del primer dia de maig
Deixem el llit i el somniar,
oh, ma estimada!
Ara l'aurora de front clar
és nada.
Si l’ample cel és més joiós
en aquest mes de Maig flairós,
amem, minyona;
sia el desig ara complert:
en aquest món no coneix pler
qui no se’n dóna.
Vine, ma bella, a passejar,
vine al boscatge;
ou els ocells remorejar
dins el brancatge.
Atén, però, com, d’entre molts,
el rossinyol és el més dolç
i mai no es lassa.
Tot dol oblidem, tot enuig
i, com ell, alegrem-nos, puix
que el temps passa.
Perquè aquest vell, que és als amors
contrari, ales porta,
i, lluny, els nostres anys millors
s’emporta.
Quan arrugada tu seràs,
malencònicament, diràs:
fui malaurada
de no fer ús de la beutat
que ara tan prest el temps malvat
m’ha robada.
Deixem l’enuig, deixem el pler
per la vellesa;
joves, ens cal collir la flor
de jovenesa.
