Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/405

404

OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)

 

la mort és desitjable, molt més que no la vida.
Oh, rauda jovenesa! Oh, somni d’un moment!
La senectut malalta, que arriba tristament,
oprem del vell la testa i el toma vacil·lant,
corbat en son bastó, balb i tambalejant,
i li cobreix d’un núvol els ulls i l'esperit,
i l’omple de temences cruels i de neguit:
és el bé dissipat, són els fills, és l’esposa,
les dolences del cos que a l’ànima fan nosa,
0 mil enuigs diversos, perquè ni un sol mortal
pot viure, sots la volta del cel, exempt de mal.
Oh, quin funest present per l’espòs de l’Aurora
d’envellir sempre, sempre, cada jorn i cada hora,
1 no poder sostreure’s a la immortalitat!
Jove, son front plaïa; però tota beutat
es mustiga entre els dits de l’àrida vellesa;
en el front del vellard hi habita la tristesa;
gemega i s’incomoda, vol que ploreu amb ell;
els seus ulls no s’alegren ni del dia més bell.
L’ombra suau i densa, les prades, l’oratjol
el deixen impassible: no hi troba cap consol.
Quan senten que s’acosta, ja fugen els infants,
car ell és l’enemic de llurs jocs i llurs cants,
i, si és que estima, arreu ses xacres són retretes
i en parlar-ne les noies somriuen, indiscretes...