Aquesta pàgina ha estat revisada.
per vetllar, vora el llit, el repòs de la bella.
És allà que m'espera. Oh, si l'haguessis vista,
quan, flonjament estesa, bo i recloent la vista,
la testa deixa caure i el seu rostre és el rostre
d'un àngel, de tan pur i fresc i dolç que es mostra!
Cruel és ma venjança pel que ella feia amb mi...
I tot per un caprici, per res! Fugim d'aquí!
Fugim, fugim de pressa!, car no seran segurs
mos plans fins que no vegi sa porta ni sos murs.