XVI
Oh, jorns del meu abril, jorns coronats de roses!
En va al vostre depart el meu llarg dol oposa's.
Bells jorns, erms que sovint entremesclats de plors,
que fins als erms més àrids sabia trobar flors!
Ben tost damunt ma testa les flors foren marcides.
Oh, flors!, com prest l'embat de les hores partides
se us endugué, molt lluny de mi, sense retorn!
Oh, si, després de tot, jo pogués al meu torn,
camperol benestant, en mon humil demora,
oferir als meus amics una ombra protectora!
Tenir la llar disposta per rebre'ls com és deure;
al vespre, entorn la taula, per sopar, fer-los seure,
i parlar de mil coses, i fer retret ensems
de quan a casa d'ells jo anava en altre temps
i pels verals feliços, exuberants i rics
de Montigni, que es perd dins sos boscos antics,
0 vora el Marne lent, que en un llarg cercle d'illes
fecunda el bosc, les herbes i les prades senzilles,
pobre i content, anava gustant a cor obert
les muses i la pau, l'estudi o el plaer.
Qui no sap ésser pobre és nat per l'esclavatge
1 adula els rics, i n'és servent, i els homenatja,
i blega, en ser davant de llurs altívols fronts,
la testa a la demanda i l'ànima als afronts,
per tal d'aprofitar-se d'aquestes manyes vils
i afavorir al seu tom altres testes servils.
Jamai llurs vergonyosos tresors no he cobejat.
És un tresor tan dolç la lliure pobretat!
És tan bell poder dir: jo mateix, jo, m'he fet;
tan sols a mi i a l'art dec tot mon benifet,
abella diligent que amb seny i persistència
ha sabut construir la seva residència
feta de cera i mel, industriós asil
a on el viure llisca innocent i tranquil;
i no vendre als magnats mes cançons envilides,
ni oferir als ignorants mes virtuts ennoblides,
i a l'amistat tan sols i a les dolces blanícies
Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/387
Aquesta pàgina ha estat revisada.
386
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
