Aquesta pàgina ha estat revisada.
APÈNDIX I: VERSIONS POÈTIQUES
383
Oh, mans d'ull enciser! Vostres belles imatges
les seves reveries emplenen de miratges!
Sos ulls deixen tombar una llàgrima. Ara
us sent a prop i admira la vostra dolça cara.
Dels vostres detractors fustiga la maldat,
estima a qui us estima i odia a qui us abat.
Però de cop esmenta, oh, mortal desplaença!
que aqueixos bells objectes de plor i de sofrença
ja no són, ai!, sinó quimeres transitòries,
filles de la seva ànima, figures il·lusòries.
I s'aixeca, i s'agita amb passos turbulents,
i esmerça en bells projectes els seus vots més fervents:
car ell, rublert son cor d'una imatge divina,
cercarà en quin tocom hi ha una Clementina
per adorar-la i viure, fidel, al seu costat,
en un desert, dels homes gelosos allunyat.
