Aquesta pàgina ha estat revisada.
XLVII
En ser la nit, errant per dintre el bosc ombriu,
la nimfa veu el sàtir i fuig amb pas esquiu;
després el crida, pèrfida, cent cops, de lluny estant;
el peu de cabra corre darrera seu, volant,
i cau dins l'aigua estanca que li defèn el pas
i, mentres ell es plany, ella, riu que riuràs.
