El mar, enllà
En un petit relleix de la muntanya,
a mig aire dels cims, resto assegut.
Vora meu és el gos que m'acompanya;
reposem dins la immòbil solitud.
El senderó que puja entre la brolla
em diu: —Segueix-me sense defallir:
veuràs la gerda afrau on la font brolla;
el cim august on capcineja el pi.—
Perdut l'esguard en llunyedans paratges,
del viarany no escolta la cançó.
I veig arreu masies i vilatges,
l'argent dels rius, dels boscos la verdor.
Veig —petjada dels anys que ens són enrera—
l'entreforc dels camins entre els conreus;
la ratlla blanca de la carretera;
les terres que s'eixamplen als meus peus.
Veig el fil ondulat de les carenes
que a l'horitzó limiten mon esguard
i, en una cisa, perceptible a penes,
una llenca finíssima de mar.
—Enllà és el mar —em dic—; enllà, les rutes
innumerables sota sols i vents;
enllà les blanques veles diminutes
i els grans vaixells que lliguen continents.
Enllà és el mar, l'espai inabastable;
enllà l'enigma, l'imprevist, l'atzar;
el mar és l'aventura, l'insondable;
Venus i les sirenes són el mar.
Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/33
Aquesta pàgina ha estat validada.
32
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)