Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/320

Gent humil, homs de prestigi,
reverends i consellers
proclamaven el prodigi
per les places i carrers,
quan la Imatge era portada
al vell temple en processó.
Adorem...

Beneït sigui aquell dia
i la sang que hi va florir,
car amb ella s'oferia
novament l'Espòs Diví
i era ensems renovellada
l'aliança del Senyor.
Adorem...

Ja no ets la Imatge vella
menystinguda dalt del cor,
en magnífica capella
et servem com un tresor,
oh penyora consagrada
de la nostra Religió!
Adorem...

Tu ets el far i l'esperança
d'Igualada i els seus fills,
tu, que els fores deslliurança
en malastres i perills
i a qui reten cada anyada
son tribut amb gran llaor.
Adorem...

Tu que els duus a la victòria
allà al Bruc i el Montserrat
on invoquen ta memòria
i, amb el pit de fe arborat,
ta bandera han desplegada
que dispersa l'invasor.
Adorem...