Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/32

Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
31
 

El te de roca

Quan és finit el juliol
i el sol d'agost fulgura
el te floreix, esquerp i sol,
damunt la roca dura.

Per viure i créixer no ha cercat
un gruix de terra humida:
de la mateixa ariditat
ell absorbeix la vida.

Quan l'aire crema el sol de Déu,
al temps de la batuda,
mostra, damunt la tija lleu,
una flor d'or menuda.

I, en ser a l'hivern, que el fred geliu
el cadarn encomana,
ens duu la força de l'estiu
al fons d'una tisana.