Aquesta pàgina ha estat validada.
30
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
Arbres i núvols
Passen, enllà dels cels, els núvols, a corrues,
menats per la invisible mà del vent.
Jo els esguardo passar damunt la ratlla obscura
del bosc, que oneja remorosament.
¿no són, els boscos, núvols desencelats, immòbils,
que el vent no pot arrabassar del sòl?
¿No són, els núvols, frondes errants que el vent solleva
per esbullar-les en són ràpid vol?
Diuen les frondes: —Oh, qui fos núvol! Iríem
a lloure per la blava immensitat.—
I els núvols: —Si tinguéssim arrels, com ens plauria
el dolç repòs i l'estabilitat!
