Aquesta pàgina ha estat revisada.
L'impossible
Si m'estiméssiu, per atzar, un dia,
oh, amiga! —diuen que l'amor és cec—,
guariu-vos-en d'antuvi, jo us ho prec.
El meu cor, massa vell, en patiria.
Car, si l'amor és rebre i és donar,
què, en pac dels vostres dons, jo us donaria?
Amb versos sols l'amor no pot durar;
dos temps distints refusen l'harmonia.
Eixarreït fóra el meu pa, per vós;
el flameig del meu foc, poc ardentós;
curt, el vol insegur de l'esperança.
Calleu, si cal, pel meu i el vostre bé.
Del record vostre m'acontentaré
i d'una tendra, mística recança.
