Aquesta pàgina ha estat revisada.
El somni
A ple migdia els ulls he ben tancat
—abstret així de tot el que em rodeja—
i per un món d'interna claredat
la fantasia, a lloure, vagareja.
I allò que mai no podrà ser per mi,
car mai ensems de dos senyors no fóra,
ara se m'apareix ran de camí:
meva és la fruita que el meu cor enyora.
Closos els ulls del sol a la claror,
secretament, puc contemplar millor
els dons ficticis de la fantasia.
I així, per una estona, sóc feliç
fins que una veu externa romp l'encís.
Bell, però amarg, és somniar de dia.
