Aquesta pàgina ha estat revisada.
Record, de Màrius Torres
Deia l'amiga:
—Faceciosament, vaig dir-li un dia:
No vols fer-me un petó? I ell somrigué.
Però una altra vegada em responia:
«Espera. Abans no mori, te'l faré».
»Com el vol d'un ocell, se'ns escapava
l'ànima del poeta, un bell matí.
Veia clara la mort i l'acceptava.
Però quin greu pel que deixava ací!
»Els parents, els amics, la Pàtria antiga,
els versos a Mahalta, dolça amiga,
els nobles somnis d'impossible abast...
»I, recordant aquella prometença,
encara, ran mateix de la partença,
em besà al front amb el seu bes més cast.
