Aquesta pàgina ha estat revisada.
A Costa i Llobera
Lluny fou de tu l'embriaguesa lírica
que el noble vers deforma i enfosqueix;
lluny també, lluny, la incoherència onírica!
No és Dionísius qui el teu cant regeix.
Fill d'Apol·ló i d'Horaci, foren norma
teva la llum i la serenitat,
la clàssica bellesa de la forma,
l'esforç per vèncer la facilitat.
Contra la negligència i el desordre,
el seny i el gust, la paciència i l'ordre
feren de la teva obra un art complet.
Com em fou útil ta lliçó preclara!
Tots els meus versos en són plens encara.
Accepta en pac, oh, Mestre!, aquest sonet.
