Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/292

Aquesta pàgina ha estat revisada.


L'Haidé de Maragall

¿Fou sols un màgic somnieig Haidé,
un somnieig que s'extingia amb l'alba,
la imatge fonedissa que el vers salva,
l'enyor d'allò que no s'esdevingué?

¿O tingué verament els ulls brillants,
roges les galtes, alta la figura
i amb les rítmiques danses i els bells cants
encativà l'ànima teva, pura?

¿No l'esperaves perquè la sabies
com una vana il·lusió del cor?
¿O potser l'enyoraves tots els dies

mentre ella a l'ombra jeia de la mort
o, pel trast de la llar abassegada,
de l'amic d'altres temps s'era oblidada?