Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/290

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Geroni Zanné i el sonet

Fou dels primers restauradors de l'arca
del vell sonet, en el Nou-cents. Vingué,
ben tost, prolífic, el diví Carner.
Tornava el temps del Dant i del Petrarca.

Forma cenyida i en paraules parca,
bellesa interior en bell recer,
fou un senyal del temps, com el Pantarca,
desvetllador d'inquietuds, digué.

El camí que ells obriren fou seguit
d’una novella plèiade, a despit
dels qui van creure digna d'anatema

l’invicta forma del sonet, millor
que cap més altra, repetint Boileau:
«un bon sonet val per un llarg poema».