Aquesta pàgina ha estat validada.
28
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
L'orenga
L'orenga és avinent; no cal cercar-la
en racons escondits:
vora el camí floreix quan el sol crema
els aires abaltits.
I diu al vianant: —Mes flors morades
ja s'han obert del tot:
pren-me, si et plau, per la cintura; cull-me,
oh, amic!, de brot en brot.
»La meva olor damunt la teva taula
farà el menjar més bo:
no hi ha bona mestressa que no sàpiga
per què floreixo jo.
