Aquesta pàgina ha estat validada.
286
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
Els versos
Cap a insabuts destins volen mos versos,
com pels volts de setembre l'oronell,
i al lluny es perden per camins diversos,
erràtics com el núvol i l'ocell.
Amb ells se’n fuig la vida meva tota
—dols i alegries, somnis i records—.
(El poeta és un arbre que rebrota
mentre s’aguanta, vell i tot.) Llavors,
quan ja ma boca segellada sia
i sien vells mos versos nous un dia,
traspassaran la meva emoció
a cors anònims, sobre el món dispersos,
que vibraran al ritme dels meus versos
en una intemporal comunió.