Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/260

Vós feu vivent i activa la bondat
com un imperatiu de la Doctrina
i posseïu l’eterna Veritat,
beguda al xórrec de la Font pristina.

Vós sembreu l’evangèlica llavor
en els cors disposats com un restoble;
vós sou entre nosaltres el pastor
i és el Temple la cleda que ens acobla.

Com apòstol d’Aquell que ens féu germans,
ample és el vostre cor, tan ample i noble
que, dels més pròxims fins als més distants,
pot trobar-hi cabuda tot el poble.

Per molt que passi el temps, vós no passeu,
car d’un tot pervivent sou part tangible,
com un present i autèntic tornàveu
de l’Església de Déu, imprescriptible.

Universal, i eterna, i militant,
és, avui, la mateixa que naixia
sota les flames de l'Esperit Sant;
és la de Pere i la de l’últim dia.

És la que sura enmig dels temporals;
la que mai cap ventada no pot tòrcer.
Amb mots senzills diu coses immortals
i és repetir-se constantment sa força.

Tot passa al seu entorn, tot passa i mor;
passen els cismes i les heretgies;
mes ella arribarà sencera al port
quan s’hagin acomplit les profecies.

Sabem el món inconsistent, fal·laç,
—boll que s'esventa, boira que s’esfuma—.
D’un reialme millor vós sou el llaç
i en ell assolirem la vida summa.