Aquesta pàgina ha estat revisada.
III
(Esther! No recordes les hores llunyanes?
¿No vam, aleshores, voler-nos ensems?
¿No ets tu, per ventura, després de tant temps,
la que menys oblido de les tres germanes?
Recordo que un vespre mon cor sanglotava
sentint plorar Schumann sota l'arc lleuger.
«Ací, en aquesta hora, mon cor l'estimava»,
resaven els versos d'Alfred de Musset.)
—Adéu masovera! Si Esther torna un dia
digueu-li que encara conec el camí;
que les velles notes del seu violí
dintre meu ressonen com una elegia...
