Cap a la llum serena...
organista que fou del meu poble.
Sense recança ha mort, sense recança,
amb un total deseiximent serè.
Quan els sentits mortals van esfumant-se,
serva el creient la llum de l'Esperança
nodrida amb l'oli de la Fe.
Se'n va. Del poble el piadós seguici,
calladament, n'acomiada el cos.
Deixant enrera el mundanal desfici,
l'ànima cerca el viarany propici
que duu a la Llum eterna i al Repòs.
Enyoraran la teva companyia
els que feren de tu llur mestre i guia
en la música, el cant, l'oració...
i l'orgue d'on has tret dolls d'harmonia,
i el temple del Senyor.
Comblada del teu viure la mesura,
la crida del Senyor no has resistit.
Has caigut com la fruita en ser madura.
Res en el món no dura
més enllà del que Déu ha proveït.
Com una rel profunda, incorruptible,
era la fe ta força i ton suport.
Ella et féu pacient en temps penible
per esperar, com Isaac, la mort.
—En vostres mans, Senyor, poso ma sort...—
Escurcin els teus mèrits el viatge
cap a la Llum serena i resplendent
on el Senyor t'espera, certament.
Perquè dels Justos entris a l'estatge
poc li cladrà d'ésser clement.
