Aquesta pàgina ha estat revisada.
LES VEUS DE LA NIT (1971)
215
La cambra closa
El meu cor és irat de tanta prosa;
esquiva el tràngol, tem la multitud;
ama el repòs, la nit, la cambra closa,
l'hora difícil de la solitud.
Ama elevar-se al món de la beutat
—diví recer dels esperits selectes—
i sentir-se, en secret, acompanyat
dels poetes i els músics predilectes.
En el nocturn recolliment, llavores,
resto insensible al trànsit de les hores
i es va allargant l'espera de Morfeu
puix que, al llindar mateix del seu imperi,
més forts que ell, em retenen —oh, encanteri!—
els lligams de Polímnia i d'Orfeu.
