Aquesta pàgina ha estat revisada.
212
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
La tempesta
Just desvetllat, del nou matí m'estranya
l'escassa llum i guaito pel balcó:
el cel és gris, opac, i la muntanya
ha desaparegut de l'horitzó.
La rellentor de l'aire i la teulada
regalimant em diuen que ha plogut;
encara, al lluny, ressona, mig perdut,
el rodolar de l'última tronada.
Puja del riu, que la ribera inunda,
una remor monòtona i profunda
que, sense mots, em va dient ben clar
com fou de gran i forta la tempesta.
Oh, màgic espectacle! Quina festa
si jo l'hagués poguda contemplar!
