Aquesta pàgina ha estat revisada.
210
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
Les veus nocturnes
La nit despobla de traüt el món
i en ella sols pot reposar l'oïda
com quan, després de la tempesta, al front
sentim l'alè d'una aura amorosida.
L'odiable soroll empra mil formes
per fer del dia un incessant turment:
l'estrèpit de les màquines enormes,
el crit vulgar, l'horríson instrument...
Mes, a la nit, oh, quines veus! La flauta
del diví rossinyol, el grill que rauta,
el fressejar de l'aigua, riu avall,
són per mi com un bàlsam d'harmonia.
Però, de cop, presagi del nou dia,
sona el clarí estrident del primer gall.
