Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/203

El plany d'Hero

Entre dos cors que baten enyorosos,
hi ha el freu, ara quiet, ara revolt.
Sospirs alats i besos neguitosos
van d'un costat a l’altre amb ràpid vol.

I quan el mar plàcidament oneja
i fa la lluna transparent la nit,
Leandre, impàvid nedador, braceja,
aigües endins, amb amorós delit.

Llisca suau damunt l’ona tranquil·la
—cada braç és un rem— vers l'altre port
on l'estimada, sota el llum, vigila,
cobejosa d’estrènyer-lo en son cor.

I quan, a voltes, sent desdir sos braços,
diu, fent encara un altre esforç: —Bregueu,
no defallíssiu abans d'hora, lassos,
que en el coll de l'amor reposareu.—

Oh, nits d’amor sota la lluna clara,
tendres afanys dins el recer amagat!
Curta és la nit que, confident, empara
l’instant d'amor que passa adelerat.

Hero, braços oberts, quina acollença!
Quin bell repòs damunt son pit de neu!
Per fruir de tan alta recompensa
cent cops Leandre ha travessat el freu.

Mes, ai!, llavors que la tempesta arriba
i el Bòreas sotraga el mar tan fort,
resta un cor solitari a cada riba
i les naus atracades en el port.