El canyar
En un recer del camí,
damunt la blanor de l'herba,
mon cos, fatigat, s'enerva
i faig com qui vol dormir.
Enllà de la nit que fan
les meves parpelles closes,
s'han fos, en un sol instant,
el món i totes les coses.
Només amb el pensament
veig, entorn meu, el paisatge:
l'ocell lliscant pel celatge;
l'avenc profund del torrent.
I, encara, un fresseig subtil
de fines sedes i randes
em treu d'aquest lloc humil
i em duu per ben altres bandes.
Evoco, mig somniant,
àulics salons, belles dames,
i, entorn d'invisibles cames,
mirinyacs giravoltant.
Em perdo per entre un món
de nobles i cortesanes
i un so d'antigues pavanes
m'arriba de no sé on,
fins que, despert de bell nou,
m'he retrobat allà on era...
I veig el canyar que es mou
bressat d'una aura lleugera.
Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat validada.
18
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
