Aquesta pàgina ha estat revisada.
exalça les virtuts, perquè reprengui
l'activitat mundana d'altres dies,
lluny del retraïment i la peresa,
pròpies sols dels vells i dels paràsits.—
...........................................
Així parlà l'amic —que els Déus l'escoltin!
a l'ombra dels vells arbres. I seguia,
amb la mirada fixa, la corol·la
d'una rosa desfeta que flotava,
gronxoladissa, damunt l'aigua i era,
dins la seva inquieta fantasia,
la quilla d'un vaixell partint l'onatge.
