Aquesta pàgina ha estat revisada.
II
Com un corc que el rosega nit i dia,
com una rel que el lliga amb el passat,
ell durà —inevitable companyia—
l'enyorament del niu abandonat.
El durà cor endins, ben aferrat,
en qualsevulla indret del món on sia:
en el desert camí i en la ciutat
i en la dissort molt més que en l'alegria.
Per mitigar la insidiosa plaga
inútilment invocarà l'oblit
que sols a intèrvals els records apaga
com focs follets o estrelles de la nit.
I d'aquest mal sols li serà conhort
la virtut remeiera de la Mort.
