Aquesta pàgina ha estat revisada.
EL VAS TRANSPARENT (1961)
113
XI. Contrast
Amb la mirada oberta m'he dispersat, enllà
de mi mateix, atret per tot el que em rodeja:
el núvol que l'atzur sinistrament clapeja,
la muntanya veïna, l'horitzó llunyedà.
I ja no sóc sinó mirada, del meu jo
talment abstret. Oh, pura, contemplativa festa!
Dins l'enganyosa calma, però, dorm la tempesta:
així, trencant mon èxtasi, de sobte, esclata un tro.
Minva la llum; la pluja s'acosta; per fortuna,
una cavorca em presta son aixopluc; tot d'una,
precipitat, el xàfec arriba fins ací
—son pas s'anunciava de lluny amb sorda fressa—
i, rera una cortina immensament espessa,
resto descompartit del món i sol amb mi.
