Aquesta pàgina ha estat revisada.
IV.Albada
Un fil de llum, entrant pel finestró,
m'ha dit: —Deixonda't! La novella albada
redibuixa els camins amb sa claror;
pinta de nou el cim i la clotada.
«Deixa el repòs de l'aliena estada;
ix a veure el matí, tot ell frescor.
¿No sents, arran mateix del teu balcó,
l'alegre xerroteig de l'ocellada?
Pels baixos de la casa ja trastegen
les quatre amigues. Oh, com parlotegen
i riuen! (Elles s'han llevat dejorn.)
Quan, baixant de la cambra, he dit: —Bon dia!—
al fons de tots els ulls ja resplendia
la llum anticipada del nou jorn.
