Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/99

aquest afecte a la comarca, a les muntanyes, rius, pobles, iglesies, a les costums que en ella dominen, a les institucions que la vivifiquen, als monuments que l'adornen, aquest afecte puríssim no és propri d'ànimes grosseres; i avui per desgracia infús terriblement en els cors el bestial sensualisme, ha sigut en un gran nombre d'homes suplert per la desenfrenada concupiscencia que vol abeurar-se en les grans capitals. La llei moderna, enemiga dels pobles, fomenta aquesta tendencia, i havem vist en èpoques lliberalíssimes arrancar dels pobles ses més preuades joies artístiques, per a portar-les a les grans capitals; tràure-les del lloc en que l'artista les havía treballades i col·locades, com Déu les flors, per a constituir un museu, com si l'art no fos de profit al poble i si sols a una casta privilegiada de ciutadans. Per nostres ulls veerem traure l'hermosíssim cadirat de cor del Sacro Convento d'Assís, situat en un lloc que armonitza admirablement amb l'edifici, realçat per les pintures del Giotto i encara aromatitzat per l'olor dels sants deixebles del fundador, per a ser trasladat a un museu, empobrint d'aquesta manera, com de tantes altres, a l'antigament florit municipi d'Assís, el modern estat uniformista.
El regionalisme li fa nosa a l'estat modern i cerca manera d'aterrar-lo tant com pot. Teníem dins Espanya les grans regions formades per les que foren en el passat glorioses nacions amb vida propria, amb llengua peculiar algunes d'elles, totes amb historia, tradicions i lleis en conformitat amb son temperament, semblava lo natural que's conservessin entitats tant notories i amb tanta raó d'ésser; mes convenia destruir tot l'antic, i Galicia, Catalunya, Aragó, etc, deixaren d'existir legalment. La divisió de l'Espanya en quaranta-nou provincies fou com una sentencia de mort civil per aqueixos reialmes sacrificats no a l'unitat nacional, que ja de sigles existía, sinó al rencor sectari contra tot lo antic, a la superbia d'una trivial i falsíssima ciencia que volía fer la nació a mida de son gust. Teníen, emperò, aquestes regions dos elements principalment que no és fàcil matar-los, el dret civil i la llengua; i la persecució legal que avui día veiem tot sovint dirigida contra la religió de la nostra ànima amb una constancia sens igual, ha treballat també per a fer perdre aquells dos fonaments de nostra vida social. Ens