les condicions en que's desenrotlla, com una mateixa planta es modifica segons la calitat de la terra en que viu, lo qual fa possible l'unitat i la varietat; en cambi, quan l'ànima de la nació és un home, amb aquest ha de conformar-se la nació, ell és la llei del país amb escarni de Déu, de qui solament pot dir-se que és la Llei del món; rès val l'existencia de lleis, usos i institucions seculars: tot dèu cedir a sa soberana voluntat.
Els estats antics eren una verdadera federació de regions; el rei d'Espanya, per exemple, era el rei de Castella, d'Aragó, el Comte de Barcelona, el Senyor de Vizcaya, etc; mes un cop destruida aquella manera d'ésser, naturalment portada amb la successió dels sigles, surten els moderns estats uniformistes, el regne d'Espanya o la República francesa, uns i indivisibles, essent la nació, més que un cos degudament organitzat amb vida propria en cada membre, un orgue, més ben dit, una màquina que sens acció propria és dirigida pel capritxo dels qui exerceixen el govern.
Per això veiem el regionalisme morir a mans dels partits polítics qui fins han aniquilat, en quant han pogut, la basa i els elements essencials de la regió, i tot això en nom de la llei. La proprietat comunal ha sigut confiscada, i aquesta era el patrimoni amb que vivía la regió una vida noble i independent; les institucions fundades pels nostres passats o nascudes quasi espontaniament en cada encontrada, vestides a l'usança de cada poble, com, per exemple, els antics bancs agrícols, han sigut destruides; les escoles comunals i altres fundacions benèfiques que per llargs sigles foren honor i consol dels pobles, qui dintre de sí teníen tot lo necessari a la vida moral i fins material, han caigut als peus del colós tirà, l'Estat modern. Aquest s'ha menjat la regió, com el peix gros se menja el peix petit; vol que visqui a sos obs, vol ensenyar sos fills, cuidar sos malalts, i ¡què té d'estrany tant desmesurada ambició, si encara tira a confiscar la familia, fent d'ella, no un membre del cos social, com ho és per naturalesa, sinó una fibra de sa carn! En nostres díes havem vist materialment el saqueig de la regió en benefici de les grans capitals, i amb això potser tots hi havem pecat. El fonament de la vida regional és l'amor; l'amor a la terra propria, per defensa de la qual els nostres passats donaren en la sang,
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/98
Aquesta pàgina ha estat revisada.
