Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/93

camins porten a Roma, és a dir, la recta operació intel·lectual mena a la Veritat, que és Déu. Mes per la gent contemporania potser el camí que segueix el Taine és més practicable, i sobretot porta més al cas particular que nosaltres estudiem del regionalisme destruit per la revolució homicida. I al parlar de revolució no s'entengui solament el fet material que regà la terra de sang humana, sinó principalment el maligne esperit que l'anima.
 Descriu el cèlebre positivista francès l'antic règimen de la societat amb amorosa simpatía; reconstrueix amb admirable evidencia aquell món ja desaparegut, format baix les maternals ales de l'Iglesia, aon resplandeix un regionalisme com mai s'havia vist en la terra, ni en els mateixos bons temps helènics; cada encontrada era una familia, units tots sos membres amb dolços llaços i sots la presidencia i direcció dels Prelats temporals i espirituals, verdaders pastors dels pobles, en mig dels quals vivíen, participant tots la sort els uns dels altres, essent el govern no per ministeri de la llei cabezuda, segons l'expressiu mot de Fra Lluis de León, sinó per l'immediata i personal providencia del qui era cap de l'encontrada. La vida regional era aleshores completa; mai com en aquell temps se pot parlar del govern del país pel país, segons la frase que després s'ha aplicat amb més retòrica que veritat; i si bé és cert que amb el progrés del temps, que amb el creiximent social, devía modificar-se l'antiga manera d'ésser; no obstant, és evident que en la substancia podía i devía continuar, i de fet continuà en alguns punts armonitzant amb les noves circumstancies. Mes les encontrades foren desamparades; l'antiga simplicitat de vida desagradà als qui per raó de son estat teníen la direcció dels diferents paíssos, i aleshores volgueren mantenir-se en la possessió dels mateixos drets, abandonant el compliment de ses obligacions; se trencà el vincle entre'l cap i els membres, i aparegué aquella plaga de la no residencia, anatematitzada pels sagrats cànons, i que'l Taine amb admirable exactitut aplica també a l'ordre civil. La desaparició del Regionalisme fou, segons l'escriptor francès, una de les més poderoses causes generatives de la Revolució, ja que aquesta, en son concepte, i ho creiem profundíssimament cert, no fou la concepció grandiosa