Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/87

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPÍTOL XIII
Moralitat de les costums públiques basades en l'esperit regional
L

A diversitat de sentiment dels diferents paíssos, així com els matiços que'l pensament presenta en quiscún d'ells, originen en la vida pública i pràctica del poble costums propries, peculiars i personalíssimes de la regió. Quan aquesta té una substancia propria i és ben caracteritzada i posseeix una vida verdadera, no sols constitueix una persona jurídica, és a dir, un sér abstracte capaç de drets i obligacions, sinó que se'ns presenta vivent, un sér típic que nosaltres personifiquem en un home-idea, perfecta representació de sa raça. Així Jonh Bull és la raça britànica. En quant un poble té més vigor de vida, en tant aquesta és més característica, propria i distinta. Tal és la llei general a tots els sers de la naturalesa, lo mateix en el regne vegetal que en el regne animal: els sers rudimentaris gairebé no tenen notes característiques, sembla que's confonen els uns amb els altres, mes així que's puja en l'escala de la perfecció, cada individuu és distintíssim del seu immediat. Tal veiem que passa en els paíssos més il·lustres de que'ns fa honrosa memoria l'historia; encara ara viuen amb una vida singularíssima en la pensa de l'home estudiós, i el romà i l'ateniense, per exemple, són dos personatges que distingiríem en mig d'una turba d'homes de diversos paíssos. Mes quan els pobles van baixant de categoria, quan perden la vigor i esplendor, quan sa substancia nacional va dissipant-se, aleshores aquesta vida caracte-