essencialment popular; la poesía científica, que s'ha volgut posar de moda, és un monstre curiós, mes no viable; per lo qual, fe i poesía es donen les mans com a germanes; i rompre la corda de la fe de l'arpa del poeta, és esquarterar la poesía en son membre principal i nobilíssim.
L'objecte propri de la Masonería, el fí particular de son institut, és la destrucció de la fe. Si de la patria és enemiga per conseqüencia, de la fe ho és per principi; son adveniment ha tingut per objecte, segons unànim confessió dels venerables pares de la secta, deslliurar l'humà enteniment de la subjecció a la creencia; amb tots sos esforços tira a l'independencia de la raó, és a dir, a rompre el llaç espiritual que uneix el limitat enteniment humà amb l'ilimitada intel·ligencia divina. Per això en sos principis l'influencia masónica en la poesía i en la literatura, no's distingeix sinó pel capritxo, el judici privat; és a dir, trencat el jou diví comencen les calaverades de l'art, l'amor a l'originalitat se converteix en extravagancia; mes prompte l'esperit queda rendit per son propri desequilibri, i aleshores l'home s'ajau a delectar-se en el jaç del sensualisme. Aquesta historia tots nosaltres l'havem vista amb nostres propris ulls, i avui ja'ns trobem en que'l diluvi de les immundicies literaries va omplint la terra. L'esperit presenta més resistencia a la corrupció; però una volta corromput, la carn en un moment queda podrida, i aleshores la poesía es converteix en l'hipocresía del vici; fa com certes dones qui són deshonestes sens perdre l'exterioritat d'honestes, i els poetes, en lloc d'ennoblir els gustos naturals dels homes, desperten sos apetits bestials i
Amor. —L'amor és la passió fonamental; d'ella surten totes les altres; tant els més delicats sentiments com el torb més violent que pot destroçar una ànima, són diferents matiços de l'amor. Els moviments més oposats, i en apariencia diversos, que impulsen les accions humanes, tots són produits, segons ensenya Sant Tomàs, per aquest foc interior que'l Criador encengué en nostre cor, especie de foc central i motor de la criatura racional. Per això en el concepte amor se contenen tots
