un instint com el de la perdiu, que li fa amar el lloc en que ha nascut, pels hàbits que hi té contrets, i que la lliguen a aquells objectes determinats; mes mai serà, si no és per una inconseqüencia, aquell nobilíssim sentiment que l'actual Pontífix anomena amb el diví nom de caritat de Patria.
Fides. —La fe, segons Sant Pau, comprèn la substancia de la gloria que esperem, és a dir, d'aquell estat de sublimació a que està destinada l'humanitat després del seu pàs sobre la terra. Per això lo sobrenatural sempre ha sigut font de poesía; per això, essent vera la sentencia de Plató de que l'hermosura és la resplandor de la Veritat, quan Déu, Veritat primera, ha sigut l'astre preponderant en l'horitzó de l'humanitat, la societat, sens que emperò mai hagi estat enterament pura en aquesta sa vida transitoria, es presenta revestida d'hermosura, i sa contemplació honestament delecta. La fe pretén fer de la terra una imatge i figura del cel, o lo que és lo mateix, treballa per a que'ls homes i l'humana societat imitin a aquell Sér perfectíssim, qui viu més enllà de lo que veuen els nostres ulls de carn, amb una vida de la qual la revelació ens dóna explicacions suficients. D'aquí que la poesía cristiana tinguí sa guapa fesomía ben caracteritzada; l'espiritualisme no cristià, o a lo menos poc cristià, fa que moltes inspiracions artístiques o poètiques tinguin una bellesa indeterminada, vaporosa, no ben visible, i això tal volta desperta un cert interès o plaer, el plaer de l'agre-dolç; mes la satisfacció espiritual verdadera, solida, que deixa contentes a totes les humanes facultats, és a dir, lo summo de l'humana bellesa, tant sols pot trobar-se en el fruit ple de vida, assaonat pels raigs de l'Ens realissimum que'ns ensenyen la recta raó i la revelació catòlica. D'aquí que'l mot ideal degui emplear-se amb cautela pels literats catòlics, perquè la Bellesa primera, com la Veritat primera, no és un concepte lògic, sinó ontològic, és a dir, una existencia real que, si bé no podem veure a les clares mentres estem en la presó de la carn, no obstant, en part la tenim molt determinadament explicada pels profetes i apòstols, i en particular per Nostre Senyor Jesucrist i per l'Iglesia que Ell deixà fundada. La fe és essencialment popular; amb predilecció fou predicada als pobres; és ella una manera de posar a mà de tothom les altes veritats sobrenaturals. La poesía és també
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/83
Aquesta pàgina ha estat revisada.
