_(page_60_crop).jpg)
ls principis de la creencia són la basa de la moralitat de la vida d'un poble. En el desenrotllament del valor ètic d'un país tindràn indubtablement eficacia altres influencies, mes la basa, el gènesis, la llevor essencial, és indubtable que és la creencia sencerament seguida. En l'ordre especulatiu, en un sistema filosòfic, l'ètica dependeix de la teodicea, i la traducció pràctica d'aquest enllaç relluu en la vida d'un poble. Si el Regionalisme, doncs, com havem provat, afavoreix els principis de la creencia, igualment fomentarà la moralitat social fent florir en el sí de la ciutadania aquells nobilíssims sentiments que, plantats pel Criador en la naturalesa racional, no solament l'embelleixen, sinó que fan armònica la vida del social consorci.
Ja sabem que, parlant d'una manera absoluta, la voluntat humana, mentres serva la llibertat, és sempre capaç de moralitat, i sos actes, de consegüent, provenen i reben la direcció de l'enteniment de l'home, superior per sa naturalesa espiritual a totes les condicions externes en que dèu viure. Precisament les accions heroiques dels homes són generalment practicades en condicions adverses, i aqueixa mateixa contrarietat externa augmenta la sublimitat de la virtut. L'alzina de l'antic poeta, que, plantada en un roqueral, destroçada pels vents i per la mà de l'home, trau la brosta més rica i galana, és l'imatge de l'home, qui floreix en la virtut en mig de les contradiccions i dificultats.
Mes el Summo Ordenador de l'humana societat, segons l'ensenyança de la divinal Escriptura, tot ho disposa suaviter, i amb
