Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/54

nera senten amb major eficacia la suau influencia de l'humilíssim i diví fuster, Fill de Maria.
 I aquestes idees sobre l'ús de la llengua natural i popular en la predicació de la divina paraula estan confirmades per tota la tradició i llegislació de la catòlica Iglesia. Cristo, Redemptor de l'humà llinatge, i sos apòstols, en la llengua vulgar que'l país parlava, explicaven la Bona Nova; lo mateix feren llurs successors cercant el medi d'atravessar el cor i no de delectar les orelles o adular l'instint vanitós; i l'Esperit Sant, parlant per boca dels Pares tridentins, fa present i exposa als pastors d'ànimes l'obligació d'usar la llengua familiar, domèstica i propria de la terra al parlar als pobles de des la càtedra sagrada. Els concilis provincials tarraconenses publicaren constitució especial circa concionandum lingua cathalana, i aquesta disposició no sabem hagi sigut abolida, ans al revés, ens consta d'algún bisbat en que fins ara s'exigía al predicador permís especial per predicar en castellà.
 Potser algú culparà al clero per la generalitzada costum, quan menos en les ciutats, de predicar en castellà; mes aquí és d'advertir que tot orador se veu obligat a condescendir amb les exigencies de l'auditori, en quant no síen immorals, i per lo tant, el sacerdot no pot menos de donar-se davant d'una moda tirànica, per més que la consideri inconvenient; i, abans de predicar en el desert, més s'estima predicar en castellà. El catalanisme fins ara ha sigut poc pràctic: tancat dins el círcol de la poesía, sa influencia s'és poc sentida en l'esfera de la vida social; potser encara es trobaríen trovadors qui parlen amb sos fills la llengua de Castella, nobles catalans qui rebutgen la catalana, amb lo qual demostren que ja no són els prous de la terra; i, per desgracia, en la mateixa Iglesia l'ús de la llengua materna troba encara molts i forts obstacles.